La dia D s'acosta.

Els dies pasen inexorablement i no hi ha manera de que es es posin d'acord.

Amb l'estatut ens van amargar una bona colla de mesos amb negociacions aquí i alla, no pasava dia que no surtís notícia relacionada amb el tema, doncs bé després d'aburrir a tothom ara resulta que hem de tornar a patir pel finançament.

D'entrada només puc dir que quina bonyiga d'estatut que no quedés tot ben lligat i és que al contrari del que tothom pensa no tot va quedar amb percentatges sinó que hi ha una part que diu explícitament que s'han de posar d'acord el govern estatal i el català de forma bilateral, encara que això de bilateral s'ho pasen bastant pel forro.

Dit això, s'acosta el dia D que no és altre que el dia de les votacions als presupostos que és on els catalans els podriem tenir agafats per les parts baixes, i dic podriem perquè tot depén de que el PSC trï entre dir-se PSC o PSOE. Si aconseguim que el PSC faci pressió amb els presupostos, després només hauriem d'esperar a que no hi hagi una hipotètica aliança española PP/PSOE, que amb la ràbia que ens tenen els fatxes segur que són capaços de votar els presupostos només per fotre. Però per arribar a això primer el PSC ha d'executar l'amenaça de Jose Montilla amb el ja famós "Jose Luis, te queremos mucho pero mas queremos a Catalunya!" Com a eslogan no diré pas que no sigui bo, però com deia un altre eslogan sociata ara és l'hora dels fets i no paraules.

Visca Catalunya!!