Enric Duran, aquest és el nom o sobrenom dels que molts ja han catalogat com el Robin Hood modern. Aquest noi de 32 anys es declara antisistema i amb aquesta etiqueta de paraigües s'ha dedicat a estafar a diverses entitats bancàries, la friolera de 492000 euros, a fi i efecte de demostrar les flaqueses del sistema i, a part, obtenir fons per la seva causa que és la de canviar el sistema.
Com s'ho va fer?
Doncs de forma fàcil segons diu ell mateix, demanant durant dos anys diversos crèdits, 68 per ser exactes, a 39 entitats. D'aquests crèdits, uns eren petits per un cotxe, per reformes de la llar... i d'altres obtinguts amb la tapadera de diverses empreses fantasma creades per ell mateix a més de la falcificació de nómines.
Verdader o falç?
Per què aquesta pregunta? Doncs perquè sembla massa fàcil per ser veritat, i tot fa una mica de tuf a campanya publicitària. No m'estranyaria que dintre d'uns dies surtís una gran marca comercial anunciant el parany.
Heroi o lladregot?
Per mi sense dubte és un lladregot, li agradi o no el què ha fet és il·legal i està penat amb un màxim de 7 anys de presó, cosa que ell coneix perfectament i asumeix. A més si fós un heroi s'hauria quedat per asumir la seva culpa i rebre el càstig pertinent i no hauria fugit com un cobart.
Antisistema, val tot?
Protegir-se sota el paraigües d'antisistema per realitzar qualsevol acció no deixa de ser una escapatória fàcil per els que no tenen arguments per defensar les seves accions que denoten una preocupant falta de maduresa amb una persona que amb 32 anys ja hauria d'haver asolit.
"Qui s'ha atrevit a volar com els ocells, només ha d'aprendre una cosa més: A caure" (Rainer Maria Rilke, poeta alemany.)
Per més informació sobre el cas http://polaris.moviments.net:8000/ca/crisi o http://www.17-s.info/
1 comentari:
heroi segur que no, lladregot sí, però potser aquest crim neix per a conscienciar-nos sobre alguna cosa. No és un crim que atenti contra la vida o dignitat de les persones, vull dir, i potser és un delicte que té una finalitat o una intenció no del tot malintencionada. Els bancs no són uns lladregots, són lladres directament. Aquí, doncs, hi ha una gran diferència entre el nostre lladregot i els lladres als quals denuncia amb el seu crim. Quim
Publica un comentari a l'entrada