Mal perdre.

D'entrada haig de dir que només he vist els 15 últims minuts del Espanyol-Barça. Però un cop resumida la situació pels comentaristes de TV3 hem puc fer una idea del que ha passat i haig de dir que la reacció del president del Espanyol es d'un mal perdre increïble.

No es pot criticar tant durament a un arbitre, la federació espanyola, la lliga i el Barça. La falta de respecte mostrada pel president de l'Espanyol només té un nom i és el mal perdre.

Ha criticat al Barça pel llançament de bangales per part dels boixos nois. Però que aquest home esta desconnectat del món real? Els Boixos nois fa des de que Laporta esta a la presidència que no entren al Camp Nou i han deixat de ser, per tant quelcom "propietat" del Barça.

És més com té la barra de intentar fer responsable al Barça quan en realitat el responsable és l'Espanyol, que té la obligació de fer els controls necesaris perquè no entrin bangales al camp!

Dit això, com pot ser que energumens com aquests puguin comprar entrades per un partit de futbol i a sobre que aquestes siguin properes a les dels seguidors rivals? Que Monjuic és gran i l'Espanyol no té pebrots d'omplir-lo mai tant costaria deixar-los completament aïllats?

Robin Hood, heroi o lladregot?

Enric Duran, aquest és el nom o sobrenom dels que molts ja han catalogat com el Robin Hood modern. Aquest noi de 32 anys es declara antisistema i amb aquesta etiqueta de paraigües s'ha dedicat a estafar a diverses entitats bancàries, la friolera de 492000 euros, a fi i efecte de demostrar les flaqueses del sistema i, a part, obtenir fons per la seva causa que és la de canviar el sistema.

Com s'ho va fer?

Doncs de forma fàcil segons diu ell mateix, demanant durant dos anys diversos crèdits, 68 per ser exactes, a 39 entitats. D'aquests crèdits, uns eren petits per un cotxe, per reformes de la llar... i d'altres obtinguts amb la tapadera de diverses empreses fantasma creades per ell mateix a més de la falcificació de nómines.

Verdader o falç?

Per què aquesta pregunta? Doncs perquè sembla massa fàcil per ser veritat, i tot fa una mica de tuf a campanya publicitària. No m'estranyaria que dintre d'uns dies surtís una gran marca comercial anunciant el parany.

Heroi o lladregot?

Per mi sense dubte és un lladregot, li agradi o no el què ha fet és il·legal i està penat amb un màxim de 7 anys de presó, cosa que ell coneix perfectament i asumeix. A més si fós un heroi s'hauria quedat per asumir la seva culpa i rebre el càstig pertinent i no hauria fugit com un cobart.

Antisistema, val tot?

Protegir-se sota el paraigües d'antisistema per realitzar qualsevol acció no deixa de ser una escapatória fàcil per els que no tenen arguments per defensar les seves accions que denoten una preocupant falta de maduresa amb una persona que amb 32 anys ja hauria d'haver asolit.

"Qui s'ha atrevit a volar com els ocells, només ha d'aprendre una cosa més: A caure" (Rainer Maria Rilke, poeta alemany.)

Per més informació sobre el cas http://polaris.moviments.net:8000/ca/crisi o http://www.17-s.info/

La dia D s'acosta.

Els dies pasen inexorablement i no hi ha manera de que es es posin d'acord.

Amb l'estatut ens van amargar una bona colla de mesos amb negociacions aquí i alla, no pasava dia que no surtís notícia relacionada amb el tema, doncs bé després d'aburrir a tothom ara resulta que hem de tornar a patir pel finançament.

D'entrada només puc dir que quina bonyiga d'estatut que no quedés tot ben lligat i és que al contrari del que tothom pensa no tot va quedar amb percentatges sinó que hi ha una part que diu explícitament que s'han de posar d'acord el govern estatal i el català de forma bilateral, encara que això de bilateral s'ho pasen bastant pel forro.

Dit això, s'acosta el dia D que no és altre que el dia de les votacions als presupostos que és on els catalans els podriem tenir agafats per les parts baixes, i dic podriem perquè tot depén de que el PSC trï entre dir-se PSC o PSOE. Si aconseguim que el PSC faci pressió amb els presupostos, després només hauriem d'esperar a que no hi hagi una hipotètica aliança española PP/PSOE, que amb la ràbia que ens tenen els fatxes segur que són capaços de votar els presupostos només per fotre. Però per arribar a això primer el PSC ha d'executar l'amenaça de Jose Montilla amb el ja famós "Jose Luis, te queremos mucho pero mas queremos a Catalunya!" Com a eslogan no diré pas que no sigui bo, però com deia un altre eslogan sociata ara és l'hora dels fets i no paraules.

Visca Catalunya!!

Ja tornem!

Ja tornem a estar conectats al món. Amb el canvi de pis vam perdre l'encantador veí que ens oferia wifi gratis i ens hem vist obligats a eperar a tenir la nostra pròpia línia telefònica per estar de nou conectats al món virtual. Així que a partir de la semana que ve treurem les trenyines al blog i tornaré a donar la meva opinió a qui el vulgui llegir. Així doncs desitjo que participeu al meu blog donant la vostra opinió sigui o no en el mateix sentit que la meva.

Fins aviat!