dimarts, 10 de juny del 2008

Vaga amb poques esperances.


D'entrada deixeu-me dir que jo prefereixo estar treballant que no pas fent vaga. Però les circumstàncies actuals ens porten als meus companys i a mi a fer una parada de l'activitat.



Estic molt decebut pel tracte informatiu que s'ha fet de la vaga, s'ha tractat tot un col·lectiu com a terroristes quan l'única cosa que volem es poder treballar com Déu mana d'una manera digne i a uns preus que garantitzin la supervivència del sector.



No és només pel gasoil, és pel baixissim preu amb que es paguen els ports, és per la imposibilitat de poder repercutir l'augment de preus de carburant als ports, és per l'incompliment de nombroses promeses que ja es van fer a la darrera vaga i és sobretot per uns tractes del govern que només beneficien les grans empreses, que són les que ara han estat designades com a interlocutores nostres i que no ens representen per res.



Molta gent diu que tenim dret a vaga però no a paralitzar a qui no en vol fer. D'acord, però si no els hi parem els peus ens trobarem amb que tot seguirà igual, ja que les grans empreses faran la feina que nosaltres deixem de fer i ens robaran els clients amb més facilitat del que ja ho fan.



Estic d'acord que la tarifa mínima és il·legal, que no es pot interferir amb la llei de la competència, però s'ha de posar algun mecanisme perquè les empreses grans no puguin robar la feina a les petites amb uns preus sota costos, aquestes empreses grans es poden permetre el luxe de perdre diners durant un any i a la revisió de l'any següent apujar el preu lo just per guanyar-hi poc, ja que amb 10000 camions tan sols hi guanyin una mica de cada ja és una gran quantitat. I parlo per experiència, la empresa que jo estava abans fèiem un viatge de mig tràiler a Lyon per 600 €, va venir una de les grans empreses i va dir que el feia per 300 €. Coses com aquestes s'haurien de protegir d'alguna manera, sino arribarà un punt que no podrem treballar.



PD: Per molta necessitat que tinguem del gasoil trobo penós que gastem diners públics per escortar camions a les betzineres que fan el negoci del segle apujant preus. Els mossos han d'estar per altres coses i no pel benefici privat de Repsol.

dilluns, 2 de juny del 2008

On és el límit de la llibertat d'expresió?

Sovint tota mena de "periodistes" es posen sota el paraigües de la llibertat d'expressió per tal de dir, mostrar i opinar sobre tot el què els passa pel cap.
Tenim últimament una sèrie d'exemples:
-El nostre estimat Jimenez Lo Santos diu que pot insultar Gallardón perquè en un programa de radio en directe costa molt discernir entre la informació i la opinió, i que a més condemnar-lo seria atemptar contra la llibertat d'expressió que tant practicava el seu estimat tio Paco.
-Tots els periodistes demandats per Telma Ortiz deien que tenien dret a mostrar imatges de tot quisqui i tornaven a apel·lar a la gran llibertat d'expressió.
I podríem anar seguint. No estaria de menys que algun polític donés un cop d'ull a aquest tema i fés quelcom per evitar aquestes coses. Sé que queda lleig però s'hauria de posar límits a la llibertat d'expressió perquè no pot ser que pel fet de ser periodista tinguin camp lliure per dir i mostrar el què els hi sembli.
Tothom té dret a la llibertat d'expressió però també tothom té dret a l'honor i a intimitat i aquests dos mai haurien que ser superats pel primer.