
Ja hi tornem a ser!
Després de dos anys de relativa calma, Paris torna ha estar en guerra.
La mort dels dos joves de diumenge ha estat de nou el detonant perquè el polvorí esclatés, un polvorí que només necessitava una xispa, que va ser l'accident.
Jo em demano: Tots aquest "joves" que estan destrosant les perifèries de Paris, s'han mirat l'accident? Els motoristes es van saltar un Cedez le passage, anaven amb una moto sense matricula i per rematar-ho sense casc.
Una cosa queda clara, tan si se l'han mirat com no, tant els hi fa com ha anat i qui té la culpa. Ells volien guerra i necessitaven un pretext.
Aquesta vegada sembla que el superheroi Sarko no pot fer res més que demanar calma i tornar tant ràpid com pugui del seu viatge a la Xina. En va aprenent, fa dos anys amb la seva xuleria, titllant de Xusma als joves francesos, va fer encendre els ànims fins a punts insospitats i va fer traslladar la guerra Parisina a la resta del país.
I és que quina trajectòria el senyor Sarkozy, primer es separa, s'endú les hostesses del Txat, la vaga de transports... i ara això. Quan torni diu que es posarà al cap davant de la crisi. On s'hauria de posar és al cap davant de la reforma de les perifèries, on l'atur s'eleva fins un 40%. El fracàs escolar cada cop més comú arriba a límits insospitats i les condicions de vida en les ciutats dormitori (sense serveis públics) cada cop és més precària.
I amb tot, com sempre, els més perjudicats? La població normal i corrent, obrera, amb pocs recursos que es lleva a les 5 del matí per anar a treballar i es troba el cotxe que tant li va costar de pagar cremat al mig del carrer.
I pensa: que fa el meu president anant al Txad a xulejar de saboirfer quan la feina la té aquí.
Què s'ha fet des del 2005 perquè això no es repetís?
Res.
Després de dos anys de relativa calma, Paris torna ha estar en guerra.
La mort dels dos joves de diumenge ha estat de nou el detonant perquè el polvorí esclatés, un polvorí que només necessitava una xispa, que va ser l'accident.
Jo em demano: Tots aquest "joves" que estan destrosant les perifèries de Paris, s'han mirat l'accident? Els motoristes es van saltar un Cedez le passage, anaven amb una moto sense matricula i per rematar-ho sense casc.
Una cosa queda clara, tan si se l'han mirat com no, tant els hi fa com ha anat i qui té la culpa. Ells volien guerra i necessitaven un pretext.
Aquesta vegada sembla que el superheroi Sarko no pot fer res més que demanar calma i tornar tant ràpid com pugui del seu viatge a la Xina. En va aprenent, fa dos anys amb la seva xuleria, titllant de Xusma als joves francesos, va fer encendre els ànims fins a punts insospitats i va fer traslladar la guerra Parisina a la resta del país.
I és que quina trajectòria el senyor Sarkozy, primer es separa, s'endú les hostesses del Txat, la vaga de transports... i ara això. Quan torni diu que es posarà al cap davant de la crisi. On s'hauria de posar és al cap davant de la reforma de les perifèries, on l'atur s'eleva fins un 40%. El fracàs escolar cada cop més comú arriba a límits insospitats i les condicions de vida en les ciutats dormitori (sense serveis públics) cada cop és més precària.
I amb tot, com sempre, els més perjudicats? La població normal i corrent, obrera, amb pocs recursos que es lleva a les 5 del matí per anar a treballar i es troba el cotxe que tant li va costar de pagar cremat al mig del carrer.
I pensa: que fa el meu president anant al Txad a xulejar de saboirfer quan la feina la té aquí.
Què s'ha fet des del 2005 perquè això no es repetís?
Res.


