Adiós, que lástima pero adiós, me despido de ti...
Adéu i moltes gràcies Bernd, gràcies per fer un equip capaç de perdre mitja lliga a mitjans de Novembre, gràcies per posar-los la feina fàcil als de Cracovia, gràcies per ser part de la gran crisi blanca... Per això i molt més sempre estaràs al record culé.
En Bernardo ens ha abandonat, és el primer cop que una destitució al club blanc em sap greu i és que aquest paio feia que els culés, quan comparàvem un equip amb l'altre, deiem: "Osti tu quin senyorio que hi ha a can Barça!" quedi clar que em refereixo a en Pep, que ningú pensi que parlo d'el Mr. "m'estic posant com un bacó!"
Quin marron li han passat a en Juande, si aconsegueix readressar el rumb de la nau blanca ja serà una bona fita!
A tots ens quedarà a la memòria frases mítiques del bo d'en Bernardo, com li agradava dir-li en Calderon.
- De dónde es el árbitro? Catalán. Vale, tu lo has dicho, no hace falta decir nada más!
- Estoy cansado y quiero irme a casa.
- Hemos demostrado muchas veces que somos capaces de hacer gol hasta el último momento, pero teníamos dudas por el árbitro, que en la segunda parte ha estado muy casero. Parecía que el Atlético tenía que ganar o empatar. Ha sido el factor para que no ganásemos 1-5'' (después de derrotar al Atlético de Madrid por 1-2)....
Només es pot dir adéu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada