dijous, 22 de maig del 2008

Els pilars de la terra.


Després d'escoltar a parlar tant bé de l'obra mestre de Ken Follet em vaig decidir a llegir-lo. Era tot un repte per mi, que no tinc una gran afició pels llibres i que el més llarg que habia llegit en feia més o menys la meitat d'aquest. He de dir que m'ha fascinat des de la primera pàgina fins a la última ( 1275 ). És increïble com aconsegueix traslladar-te a una època passada amb una història plena de cobdícia, poder, fanatisme, egoisme... Una història que transcorre al voltant d'una catedral, la seva reconstrucció i la lluita pel poder per part de comptes, reis, bisbes priors... Demostra la manera que tenia, per exemple l'esglèsia, de manipular la gent a través de la fe i el càstic amb l'infern com a càstic suprem. Tota la història no deixa de ser un seguit de manipulacions d'uns cap als altres, dels més llestos als menys llestos, dels de més poder als de menys... És interessant veure com algú amb una mica de mala bava en el passat podia obtenir tot el què volia amb la manipulació.

Molt recomanable!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

m ben comentat Pere. quim

Cris ha dit...

EIIII!!! No sabia que te'l havies llegit! És un dels meus llibres preferits!

Ara t'has de llegir Les veus del Pamano!